3. Antíoc, doncs, hi va anar amb el propòsit d’apoderar-se de la ciutat i saquejar-la; però no ho pogué aconseguir, perquè els seus habitants van endevinar les intencions del rei
4. i sortiren a combatre contra ell. El rei hagué de fugir i retirar-se en direcció a Babilònia, abatut i apesarat.
5. Però encara era a Pèrsia, quan un missatger va dur-li la notícia de la derrota de les tropes que havia enviat contra Judà:
6. Lísies, que hi havia anat primer amb un exèrcit poderós, havia hagut de batre’s en retirada; els jueus s’havien fet forts en armes i efectius, gràcies al botí tan abundant pres als exèrcits que havien esmicolat;
7. també havien destruït l’abominació, l’altar que Antíoc mateix havia fet construir sobre l’altar dels holocaustos de Jerusalem; finalment havien envoltat el temple de muralles altes com abans i havien fortificat igualment Betsur, una ciutat propietat del rei.
8. Aquestes notícies van deixar el rei tan esbalaït i trasbalsat que s’hagué de posar al llit, malalt de pena, perquè les coses no li havien sortit com ell desitjava.
9. I s’hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria,
10. va convocar tots els seus amics i els digué:– La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut,
11. i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder!
12. Però ara recordo les maldats que he comès a Jerusalem: m’he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d’exterminar sense cap motiu els habitants de Judà.
13. Reconec que per tot això ara pateixo aquests mals. Em moro d’enyo-rança en terra estranya.
14. Cridà Filip, un dels seus amics, i li confià el govern de tot el regne;
15. li donà la diadema reial, els vestits i l’anell amb el segell, i li va encarregar d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron.
16. El rei Antíoc va morir allí mateix l’any cent quaranta-nou.
17. Però Lísies, quan va saber la mort del rei, va proclamar successor el jove Antíoc, el fill del rei, que ell havia educat des de la infantesa, i l’anomenà Eupàtor.
18. Els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem tenien bloquejats els israelites tot al voltant del santuari, i no paraven de fer-los mal tant com podien per enfortir així la posició dels pagans.
19. Per això Judes, decidit a aniquilar-los, va mobilitzar tot el seu exèrcit per posar-los setge.
20. Concentrats com un sol home, els israelites van iniciar el setge de la ciutadella l’any cent cinquanta, fent servir catapultes i altres màquines que havien construït.