10. va convocar tots els seus amics i els digué:– La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut,
11. i em dic a mi mateix: A quin grau d’aflicció he arribat i en quin tràngol m’he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l’exercici del poder!
12. Però ara recordo les maldats que he comès a Jerusalem: m’he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d’exterminar sense cap motiu els habitants de Judà.
13. Reconec que per tot això ara pateixo aquests mals. Em moro d’enyo-rança en terra estranya.
14. Cridà Filip, un dels seus amics, i li confià el govern de tot el regne;
15. li donà la diadema reial, els vestits i l’anell amb el segell, i li va encarregar d’educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron.
16. El rei Antíoc va morir allí mateix l’any cent quaranta-nou.
17. Però Lísies, quan va saber la mort del rei, va proclamar successor el jove Antíoc, el fill del rei, que ell havia educat des de la infantesa, i l’anomenà Eupàtor.
18. Els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem tenien bloquejats els israelites tot al voltant del santuari, i no paraven de fer-los mal tant com podien per enfortir així la posició dels pagans.
19. Per això Judes, decidit a aniquilar-los, va mobilitzar tot el seu exèrcit per posar-los setge.
20. Concentrats com un sol home, els israelites van iniciar el setge de la ciutadella l’any cent cinquanta, fent servir catapultes i altres màquines que havien construït.
21. Però alguns de la ciutadella pogueren rompre el setge i, amb uns quants israelites impius que se’ls van afegir,
22. es presentaren davant el rei per dir-li:– Fins quan esperaràs a fer justícia i a venjar els nostres amics?
23. Nosaltres servíem de bon grat el teu pare, seguíem allò que manava i guardàvem els seus decrets.