1. Mentrestant, el rei Antíoc recorria les províncies septentrionals i sentí parlar d’Elimaida, ciutat persa famosa pels seus tresors de plata i or.
2. El seu temple era molt ric. Allí es guardaven les armadures d’or, les cuirasses i les armes que hi havia deixat Alexandre, fill de Filip i rei de Macedònia, que va ser el primer rei de Grècia.
3. Antíoc, doncs, hi va anar amb el propòsit d’apoderar-se de la ciutat i saquejar-la; però no ho pogué aconseguir, perquè els seus habitants van endevinar les intencions del rei
4. i sortiren a combatre contra ell. El rei hagué de fugir i retirar-se en direcció a Babilònia, abatut i apesarat.
5. Però encara era a Pèrsia, quan un missatger va dur-li la notícia de la derrota de les tropes que havia enviat contra Judà:
6. Lísies, que hi havia anat primer amb un exèrcit poderós, havia hagut de batre’s en retirada; els jueus s’havien fet forts en armes i efectius, gràcies al botí tan abundant pres als exèrcits que havien esmicolat;
7. també havien destruït l’abominació, l’altar que Antíoc mateix havia fet construir sobre l’altar dels holocaustos de Jerusalem; finalment havien envoltat el temple de muralles altes com abans i havien fortificat igualment Betsur, una ciutat propietat del rei.
8. Aquestes notícies van deixar el rei tan esbalaït i trasbalsat que s’hagué de posar al llit, malalt de pena, perquè les coses no li havien sortit com ell desitjava.
9. I s’hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria,
10. va convocar tots els seus amics i els digué:– La son em fuig de les parpelles i l’angoixa em deixa abatut,