49. Llavors Judes va donar ordres a l’exèrcit que cadascú, des del lloc que ocupava, se situés en posició d’atac.
50. Els soldats, doncs, van prendre posicions i atacaren la ciutat tot aquell dia i tota la nit, fins que va caure a les seves mans.
51. Judes féu passar a tall d’espasa tots els homes de la població, va destruir de soca-rel aquella ciutat, la va saquejar i va passar-hi pel mig, caminant sobre els cadàvers.
52. Després travessaren el Jordà cap a la Plana Gran, davant de Bet-Xean.
53. Judes anava i venia agrupant els qui s’endarrerien i animava la gent durant el camí, fins que van arribar al país de Judà.
54. Van pujar a la muntanya de Sió, contents i feliços, i oferien holocaustos perquè havien arribat sans i estalvis, sense sofrir cap baixa.
55. Mentre Judes i Jonatan eren a Galaad i el seu germà Simó es trobava a Galilea, davant de Ptolemaida,
56. Josep, fill de Zacaries, i Azaries, caps de l’exèrcit de Judea, van sentir contar aquelles proeses bèl·liques
57. i van dir:– Fem-nos també nosaltres un nom! Sortim a combatre contra els pobles pagans que habiten al voltant nostre.
58. Van donar ordres a les tropes que comandaven i van marxar contra Jàmnia.
59. Però Gòrgies i els seus homes sortiren de la ciutat i els van presentar batalla.
60. Josep i Azaries hagueren de fugir, perseguits fins a la frontera de Judea. Aquell dia van caure uns dos mil israelites.
61. No fer cas de Judes i dels seus germans va costar a Israel una terrible derrota. Es van imaginar que també ells farien proeses,
62. però no eren pas d’aquella mena d’homes als quals havia estat concedit de salvar Israel.
63. En canvi, el valerós Judes i els seus germans es van guanyar una gran anomenada per tot Israel i per totes les nacions on s’estenia la seva fama.