48. Judes els envià un missatge en so de pau:– Deixeu-nos travessar el vostre territori per a anar cap a la nostra terra. Ningú no us farà cap mal. Passarem i prou.Però ells no els volgueren obrir el pas.
49. Llavors Judes va donar ordres a l’exèrcit que cadascú, des del lloc que ocupava, se situés en posició d’atac.
50. Els soldats, doncs, van prendre posicions i atacaren la ciutat tot aquell dia i tota la nit, fins que va caure a les seves mans.
51. Judes féu passar a tall d’espasa tots els homes de la població, va destruir de soca-rel aquella ciutat, la va saquejar i va passar-hi pel mig, caminant sobre els cadàvers.
52. Després travessaren el Jordà cap a la Plana Gran, davant de Bet-Xean.
53. Judes anava i venia agrupant els qui s’endarrerien i animava la gent durant el camí, fins que van arribar al país de Judà.
54. Van pujar a la muntanya de Sió, contents i feliços, i oferien holocaustos perquè havien arribat sans i estalvis, sense sofrir cap baixa.
55. Mentre Judes i Jonatan eren a Galaad i el seu germà Simó es trobava a Galilea, davant de Ptolemaida,
56. Josep, fill de Zacaries, i Azaries, caps de l’exèrcit de Judea, van sentir contar aquelles proeses bèl·liques
57. i van dir:– Fem-nos també nosaltres un nom! Sortim a combatre contra els pobles pagans que habiten al voltant nostre.
58. Van donar ordres a les tropes que comandaven i van marxar contra Jàmnia.
59. Però Gòrgies i els seus homes sortiren de la ciutat i els van presentar batalla.
60. Josep i Azaries hagueren de fugir, perseguits fins a la frontera de Judea. Aquell dia van caure uns dos mil israelites.
61. No fer cas de Judes i dels seus germans va costar a Israel una terrible derrota. Es van imaginar que també ells farien proeses,
62. però no eren pas d’aquella mena d’homes als quals havia estat concedit de salvar Israel.