29. Marxà d’allí de nit en direcció a la fortalesa jueva de Dàtema.
30. En fer-se de dia, van veure davant seu un gran exèrcit, impossible de comptar, parant escales i màquines, a punt d’assaltar la fortalesa. De fet, ja l’atacaven.
31. Judes s’adonà que la batalla havia començat: la cridòria de la ciutat, el so de les trompetes i els crits de guerra arribaven fins al cel.
32. Llavors va dir als seus homes:– Lluitem avui pels nostres germans!
33. Avançà en tres columnes per darrere l’enemic. Tocaren les trompetes i van pregar amb grans clams.
34. Quan els soldats de Timoteu s’adonaren que es tractava del Macabeu, van emprendre la fugida. Judes els infligí una gran derrota i aquell dia els causà unes vuit mil baixes.
35. Acabat es desvià contra Helam: conquerí la ciutat, la saquejà i va calar-hi foc, després de matar tots els homes de la població.
36. D’allí marxà contra Casfo, Maqued, Bòsor i les altres ciutats de la regió de Galaad, i també se’n va apoderar.
37. Després d’aquests fets, Timoteu reuní un altre exèrcit i acampà davant de Rafon, a l’altra banda del torrent.
38. Judes envià espies a inspeccionar el campament enemic, i ells el van informar així: «L’exèrcit de Timoteu és enorme. Se li han ajuntat totes les nacions paganes del voltant nostre.
39. Ha contractat un cos auxiliar de mercenaris àrabs. Estan acampats a l’altra banda del torrent, disposats a atacar-te.»Judes es posà en marxa per sortir-los al pas