23. Després va prendre amb ell els jueus de Galilea i d’Arbata amb les dones, els fills i tots els seus béns i els va conduir fins a Judea enmig d’una gran alegria.
24. Mentrestant, Judes Macabeu i el seu germà Jonatan van passar el Jordà. I després de tres dies de marxa pel desert,
25. es van trobar amb els nabateus, que els van rebre en so de pau i els contaren tot el que passaven els seus germans israelites de la regió de Galaad.
26. Molts d’ells eren presos a Bosora i a Bòsor, a Helam i a Casfo, a Maqued i a Carnaim, ciutats totes grans i ben fortificades,
27. i n’hi havia també d’empresonats a les altres ciutats de la regió de Galaad. Els enemics havien decidit d’assaltar l’endemà mateix les fortaleses dels jueus, apoderar-se’n i exterminar-los tots en un sol dia.
28. Immediatament, Judes amb la seva host va anar cap a Bosora del desert. Conquerí la ciutat, la saquejà i va calar-hi foc, després de passar a tall d’espasa tots els homes de la població.
29. Marxà d’allí de nit en direcció a la fortalesa jueva de Dàtema.
30. En fer-se de dia, van veure davant seu un gran exèrcit, impossible de comptar, parant escales i màquines, a punt d’assaltar la fortalesa. De fet, ja l’atacaven.
31. Judes s’adonà que la batalla havia començat: la cridòria de la ciutat, el so de les trompetes i els crits de guerra arribaven fins al cel.
32. Llavors va dir als seus homes:– Lluitem avui pels nostres germans!