14. Llegien encara la carta, quan van arribar de Galilea uns altres missatgers, amb els vestits esquinçats, duent aquestes noves:
15. – S’han aliat contra nosaltres, amb intenció d’exterminar-nos, gent de Ptolemaida, de Tir i de Sidó, i tota la Galilea dels pagans.
16. Quan Judes i el poble van sentir aquestes noves, van celebrar una gran assemblea per deliberar què podrien fer pels seus germans israelites que es trobaven oprimits i combatuts pels enemics.
17. Judes va dir al seu germà Simó:– Tria’t uns quants homes i vés-te’n a alliberar els germans de Galilea. Jo marxaré amb el meu germà Jonatan contra la regió de Galaad.
18. Judes confià les forces restants i el govern del poble a Josep, fill de Zacaries, i a Azaries, perquè asseguressin la defensa de Judea.
19. I els donà aquesta ordre:– Governeu el poble, però no lliureu cap batalla contra els pagans fins que no hàgim tornat.
20. Simó, amb tres mil homes, marxà cap a Galilea, i Judes, amb vuit mil, cap a la regió de Galaad.