8. Va recórrer les viles de Judàexterminant els impius:així allunyà d’Israella indignació divina.
9. La seva anomenada arribàfins a l’extrem de la terra;reuní els qui s’havien hagutde dispersar.
10. Apol·loni mobilitzà un gran exèrcit format per pagans i samaritans per a combatre contra Israel.
11. Judes ho va saber, li va sortir al pas, el va vèncer i el va matar. Moriren molts enemics, i els supervivents van fugir.
12. Recollit el botí, Judes es quedà l’espasa d’Apol·loni. Aquesta espasa l’acompanyà sempre més en les batalles.
13. Sèron, comandant de l’exèrcit de Síria, sentí a dir que Judes havia agrupat entorn seu una tropa, una host de gent addicta i acostumada a combatre.
14. I es va dir: «Si lluito contra Judes i els seus homes, que han menyspreat l’ordre del rei, m’ompliré de glòria i em faré un nom que serà conegut en tot el regne.»
15. Emprengué, doncs, la campanya i pujà amb un fort contingent de gent impia, disposada a ajudar-lo en la seva revenja contra els israelites.
16. Sèron va arribar a la pujada de Bethoron i Judes li va sortir al pas amb un grapat d’homes.
17. Aquests, veient davant seu aquell exèrcit que avançava contra ells, van dir a Judes:– Només som un grapat d’homes. Com podrem combatre contra aquestes tropes tan potents? A més, avui no hem menjat res i estem defallits.
18. Però Judes els replicà:– No és pas tan difícil que uns quants arribin a doblegar-ne molts. I, a més, a Déu li és igual de salvar amb molts homes que amb pocs.
19. La victòria en un combat no depèn pas de la potència d’un exèrcit, perquè la força ve de Déu.
20. Aquests vénen contra nosaltres inflats d’orgull i de maldat, per destruir-nos amb les nostres dones i els nostres fills i apoderar-se dels nostres béns.