27. Quan Antíoc va sentir tot el que es deia, es va enfurismar i manà que es mobilitzés un exèrcit molt poderós format per totes les forces del seu reialme.
28. Va obrir les seves arques i repartí als soldats la paga d’un any, amb l’ordre d’estar preparats per a qualsevol emergència.
29. Però després s’adonà que les arques havien quedat buides i que l’aportació que treia dels impostos de la província era magra per culpa de les sedicions i de la misèria que ell mateix havia provocat en el país suprimint unes lleis que ja existien de temps immemorial.
30. I va tenir por que, com ja li havia passat més d’una vegada, no en tingués prou per a les despeses i els regals que solia repartir amb una prodigalitat molt superior a la dels seus antecessors.
31. Amb aquesta preocupació tan urgent decidí d’anar-se’n a Pèrsia per recaptar els impostos d’aquelles províncies i arreplegar així una bona quantitat de diners.
32. El rei Antíoc confià a Lísies, membre il·lustre dels anomenats parents del rei, el govern del regne des de l’Eufrates fins a la frontera d’Egipte,
33. i li encomanà l’educació del seu fill Antíoc, fins que ell tornés.
34. Va deixar-li la meitat de l’exèrcit i els elefants i li donà instruccions sobre tots els seus plans, en particular sobre els habitants de Judea i de Jerusalem:
35. havia d’enviar contra ells un exèrcit per destrossar i destruir la força d’Israel i el poc que restava de Jerusalem, perquè d’aquell lloc no en quedés ni el record.
36. Havia de dur-hi estrangers que s’instal·lessin en tot el territori i havia de repartir-los la terra.
37. L’any cent quaranta-set, el rei va sortir d’Antioquia, la capital del regne, amb l’altra meitat de l’exèrcit. Travessà el riu Eufrates i va recórrer els territoris septentrionals.
38. Lísies escollí Ptolemeu, fill de Dorímenes, Nicànor i Gòrgies, que eren personatges il·lustres, entre els amics del rei,
39. i els envià amb quaranta mil homes d’infanteria i set mil de cavalleria al país de Judà per devastar-lo, segons les ordres del rei.
40. Es van posar en marxa amb tot aquell exèrcit i acamparen a la plana, prop d’Emmaús.
41. Quan els comerciants del país van saber aquesta notícia, es presentaren al campament amb una gran quantitat de plata i or, i també amb grillons, per endur-se’n els israelites quan fossin fets esclaus. L’exèrcit invasor s’havia reforçat amb un contingent de Síria i de Filistea.
42. Judes i els seus germans van comprendre que la seva situació s’agreujava. Veien els exèrcits acampats en el seu territori i, a més, coneixien les instruccions del rei ordenant l’extermini total del seu poble.
43. Llavors es van dir els uns als altres:– Evitem la destrucció del nostre poble! Lluitem pel nostre poble i pel temple!
44. L’assemblea d’Israel es va reunir per preparar-se per a la batalla i per pregar i implorar misericòrdia i pietat.
45. Jerusalem era despobladacom un desert:cap dels seus fillsno hi entrava ni en sortia;el santuari havia estat trepitjat.Els estrangers ocupaven la ciutadella,els pagans hi tenien el seu refugi.Jacob havia perdut l’alegria,callaven les flautes i les arpes.