37. I deien:– Morim tots amb la consciència neta. El cel i la terra són testimonis que ens mateu injustament.
38. Aquells jueus, doncs, atacats en ple dissabte, van morir amb els fills, les dones i el bestiar. Entre tots eren un miler de persones.
39. Quan Mataties i els seus amics ho van saber, els van plorar amargament.
40. Però alhora es digueren entre ells:– Si tots plegats fem com aquests germans nostres, si no lluitem contra els pagans per la nostra vida i les nostres lleis, ens exterminaran ben aviat del país.
41. I aquell mateix dia van prendre aquest determini:– Lluitarem contra qualsevol qui ens ataqui en dissabte. No hem de morir pas com han mort els nostres germans en els seus amagatalls.
42. Llavors s’uní a ells el grup dels asideus, israelites valents, lliurats en cos i ànima a la Llei de Moisès.
43. També se’ls van afegir tots els qui fugien de les desgràcies d’aquell moment. Això representà per a Mataties i els seus un bon reforç.
44. Fou així com van organitzar un exèrcit i van descarregar tot el pes del seu furor contra els jueus pecadors i infidels. I els jueus que es van escapar, se salvaren refugiant-se entre les nacions paganes.
45. Mataties i els seus amics van recórrer tot el país enderrocant els altars idolàtrics
46. i obligant a circumcidar els infants incircumcisos que van trobar pel territori d’Israel.
47. Van perseguir tots els arrogants, i la seva campanya reeixí plenament.
48. Van rescatar la Llei de mans dels pagans i dels seus reis i mantingueren a ratlla el pecador.
49. Quan a Mataties li arribà l’hora de morir, va dir als seus fills:– Ara triomfen l’arrogància i la insolència, són temps de desgavell i de violència desfermada.
50. Ara, fills meus, manteniu-vos plens de zel per la Llei de Moisès, doneu la vida per l’aliança que Déu va fer amb els nostres pares.