31. Els funcionaris del rei i la guarnició apostada a Jerusalem, a la ciutat de David, van saber que aquella gent no feia cas de les ordres del rei i havien baixat als amagatalls del desert.
32. Per això van córrer a perseguir-los amb nombrosos efectius. Quan els van aconseguir, prengueren posicions davant d’ells amb la intenció d’atacar-los en dissabte.
33. Llavors els van dir:– Encara hi sou a temps! Sortiu, obeïu l’ordre del rei i salvareu la vida.
34. Però ells respongueren:– Ni sortirem ni acatarem l’ordre del rei. No profanarem el dissabte.
35. Els soldats van atacar-los tot d’una
36. sense que els jueus s’hi tornessin: no els van llançar cap pedra ni van tapar tan sols la boca dels amagatalls.
37. I deien:– Morim tots amb la consciència neta. El cel i la terra són testimonis que ens mateu injustament.
38. Aquells jueus, doncs, atacats en ple dissabte, van morir amb els fills, les dones i el bestiar. Entre tots eren un miler de persones.
39. Quan Mataties i els seus amics ho van saber, els van plorar amargament.
40. Però alhora es digueren entre ells:– Si tots plegats fem com aquests germans nostres, si no lluitem contra els pagans per la nostra vida i les nostres lleis, ens exterminaran ben aviat del país.
41. I aquell mateix dia van prendre aquest determini:– Lluitarem contra qualsevol qui ens ataqui en dissabte. No hem de morir pas com han mort els nostres germans en els seus amagatalls.