22. No obeirem les ordres del rei ni ens decantarem gens ni mica de la nostra religió!
23. Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l’altar de Modín.
24. Mataties, que ho veié, es va encendre de zel. Tremolant tot ell i donant curs a la seva justa indignació, va córrer a degollar aquell home damunt l’altar.
25. En aquell mateix moment va matar el funcionari del rei que obligava a oferir els sacrificis i va enderrocar l’altar.
26. Ple de zel per la Llei de Moisès, havia fet el mateix que Pinhàs va fer a Zimrí, fill de Salú.
27. Tot seguit Mataties va recórrer la població cridant amb veu forta:– El qui estigui encès de zel per la Llei de Moisès i vulgui mantenir l’aliança amb el Senyor, que em segueixi!
28. Després va fugir amb els seus fills cap a les muntanyes, abandonant tot el que posseïen en aquella població.
29. Llavors molts que volien viure segons el dret i la justícia de la Llei de Moisès van baixar a instal·lar-se al desert
30. amb els fills, les dones i el bestiar, ja que la desgràcia els havia caigut al damunt.
31. Els funcionaris del rei i la guarnició apostada a Jerusalem, a la ciutat de David, van saber que aquella gent no feia cas de les ordres del rei i havien baixat als amagatalls del desert.
32. Per això van córrer a perseguir-los amb nombrosos efectius. Quan els van aconseguir, prengueren posicions davant d’ells amb la intenció d’atacar-los en dissabte.
33. Llavors els van dir:– Encara hi sou a temps! Sortiu, obeïu l’ordre del rei i salvareu la vida.