41. Sabia també que els jueus i els seus sacerdots havien acceptat Simó i els seus descendents com a caps seus i grans sacerdots fins que no sorgís un profeta digne de fe.
42. Sabia que l’havien acceptat com el seu general, amb la missió de vetllar pel santuari i de nomenar els responsables de les obres públiques, del govern del país, de l’armament i de les fortaleses.
43. Simó, doncs, vetllarà pel santuari. Tothom l’obeirà. Tots els documents oficials del país seran escrits en el seu nom. Anirà vestit de porpra i durà insígnies d’or.
44. »Ningú del poble ni cap dels sacerdots no tindrà dret a contravenir cap disposició d’aquestes, ni a contradir les ordres de Simó, ni a convocar cap assemblea al país sense la seva autorització, ni a dur vestits de porpra, ni a portar una fíbula d’or.
45. El qui contravingui aquestes disposicions o s’hi oposi, haurà d’atenir-se a les conseqüències.
46. Tot el poble decideix d’atorgar a Simó el dret d’actuar segons aquestes prerrogatives.