46. Jonatan, fiant-se de Trifó, va fer tal com ell li deia i llicencià les seves tropes, que se’n tornaren al país de Judà.
47. Es va quedar només amb tres mil homes: dos mil els deixà a Galilea, i els altres mil se’ls endugué amb ell.
48. Però, tan bon punt entraren a Ptolemaida, els habitants de la ciutat van tancar les portes, agafaren Jonatan i van passar a tall d’espasa tots els qui havien entrat amb ell.
49. Llavors Trifó envià tropes d’infanteria i de cavalleria a Galilea i a la Plana Gran per exterminar tots els partidaris de Jonatan.
50. Però aquests, assabentats que Jonatan havia estat capturat i que tant ell com els qui l’acompanyaven estaven perduts, es van animar mútuament i van situar-se en formació tancada, preparats per a avançar i combatre.
51. Els perseguidors, veient els jueus disposats a lluitar fins a morir, es van retirar.
52. I així pogueren arribar tots al país de Judà sans i estalvis, però molt alarmats. Van plorar Jonatan i els qui l’acompanyaven, i també tot Israel va fer un gran dol per ells.
53. Llavors totes les nacions veïnes miraven de destruir els jueus. Es deien: «No tenen ningú que els guiï ni ningú que els socorri. Ara és l’hora d’atacar-los i d’esborrar el seu nom de la faç de la terra.»