6. convocà els oficials més il·lustres que s’havien educat amb ell des de petit i, vivint encara, els va repartir el seu regne.
7. Alexandre va morir quan feia dotze anys que era rei,
8. i cada general va prendre possessió del país assignat.
9. A la seva mort, tots es feren coronar reis, i els seus successors van fer com ells durant molts anys, causant innombrables mals arreu del món.
10. D’aquests reis va brotar-ne un plançó impiu: Antíoc Epífanes, fill del rei Antíoc. Havia estat ostatge a Roma i pujà al tron l’any cent trenta-set de l’era dels grecs.
11. En aquell temps van sorgir a Israel jueus que s’apartaven de la Llei de Moisès i que n’arrossegaven molts dient: «Vinga, pactem amb les nacions veïnes. Mireu les calamitats que ens han caigut al damunt d’ençà que ens n’hem apartat.»
12. La proposta va agradar a la gent,
13. i alguns del poble es van apressar a acudir al rei. I el rei va autoritzar-los a adoptar els costums de les nacions paganes.
14. Així van construir a Jerusalem un gimnàs a l’estil dels pagans
15. i es feien dissimular la circumcisió. Apostataven de l’aliança santa per associar-se als pagans i, d’aquesta manera, es venien a la maldat.
16. Un cop consolidat el seu reialme, Antíoc va concebre el projecte de ser rei d’Egipte i unificar tots dos regnes en la seva persona.
17. Va entrar a Egipte amb un gran exèrcit, amb carros i elefants, i amb un gran estol.
18. Lliurada la batalla, el rei d’Egipte, Ptolemeu, es va batre en retirada i va fugir deixant nombroses baixes.
19. Antíoc ocupà les places fortes d’Egipte i saquejà tot el país.
20. L’any cent quaranta-tres, Antíoc, després de derrotar els egipcis, tornà enrere i va pujar contra Israel i contra Jerusalem amb el seu gran exèrcit.
21. Va entrar ple d’insolència al santuari i se n’endugué l’altar d’or i el canelobre amb tots els seus accessoris,