17. Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t’ofereix voluntàriament els seus dons.
18. Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu.
19. Concedeix al meu fill Salomó un cor sincerament disposat a observar els teus manaments, les teves prescripcions, els teus decrets, prompte per a complir-ho tot i per a construir aquest edifici reial que he preparat.
20. Acabat, David va dir a tota l’assemblea:– Beneïu el Senyor, el vostre Déu!Tota l’assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus pares, i es van agenollar i es prosternaren davant el Senyor i davant el rei.
21. L’endemà al matí van oferir sacrificis i holocaustos al Senyor: mil vedells, mil moltons, mil anyells, amb les corresponents libacions de vi, i molts més sacrificis per a tot Israel.
22. Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot.
23. Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència.
24. Tots els prohoms, tots els herois, i també tots els fills del rei David, es van sotmetre al rei Salomó.
25. El Senyor va enaltir el rei Salomó fins al capdamunt davant tot Israel i li concedí un reialme gloriós com no havia tingut mai cap dels anteriors reis d’Israel.
26. David, fill de Jessè, havia estat rei de tot Israel.
27. Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
28. Va morir, després d’una vellesa feliç, carregat d’anys, de riquesa i de glòria. El va succeir en el regne el seu fill Salomó.