29. i Sadoc, jove i valent, amb vint-i-dos caps del seu llinatge.
30. Dels descendents de Benjamí, parents de Saül, tres mil. La majoria d’ells havia servit fidelment fins aleshores el casal de Saül.
31. Dels descendents d’Efraïm, vint mil vuit-cents valents, tots ells homes de renom en els seus llinatges.
32. De la meitat de la tribu de Manassès, divuit mil, designats nominalment per a anar a proclamar David rei.
33. Dels descendents d’Issacar, dos-cents caps amb tots els parents que tenien a les seves ordres. Eren homes experts a conèixer les ocasions propícies i discernir quina decisió havia de prendre Israel.
34. De Zabuló, cinquanta mil homes aptes per a l’exèrcit, equipats amb tota mena d’armes i disposats a lluitar tots a l’una.
35. De Neftalí, mil caps i, amb ells, trenta-set mil homes armats amb escut i llança.
36. Dels danites, vint-i-vuit mil sis-cents disposats a combatre.
37. D’Aser, quaranta mil homes aptes per a l’exèrcit i disposats a combatre.
38. De les tribus de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès, que habitaven a l’est del Jordà, cent vint mil homes, equipats amb tota mena d’armes, un exèrcit a punt de combat.
39. Tots aquests guerrers, preparats per a formar en ordre de batalla, van anar sense cap mala intenció a Hebron per proclamar David rei de tot Israel. També tota la resta dels israelites estava d’acord a fer rei David.
40. Es van quedar allà tres dies amb David menjant i bevent allò que els seus compatriotes els havien preparat.
41. També la gent de les regions veïnes, fins i tot d’Issacar, Zabuló i Neftalí, van arribar amb ases, camells, mules i bous, carregats de queviu-res: farina, pans de figues, panses, vi, oli, vedells, anyells i cabrits en abundància, perquè Israel estava de festa.