5. És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors.
6. Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim.
7. Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat.
8. Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem.
9. Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe.
10. Perquè, si algú que encara no posseeix el coneixement que tu tens et veu a taula en el temple d’un ídol, la seva consciència, que és feble, se sentirà encoratjada i es posarà a menjar la carn sacrificada als ídols.
11. Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrà el qui és feble, un germà pel qual Crist va morir.