4. No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller.
5. No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.
6. Això ho dic per fer-vos una concessió, no per imposar-vos res.
7. Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre.
8. Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bó que continuïn com estan, tal com faig jo.
9. Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
10. Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit,
11. i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.