1. Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, sinó com a homes terrenals, encara infants en Crist.
2. Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho,
3. perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana?
4. Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d’Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana?
5. Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor.
6. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer.